Resum capitols

1.Un artista i un animal: Tòfol li diu a Tian que sempre s'ha vist menys estimat per la mare però tot i que eren molt diferents l'estimava. Explica el dia en que el pare els comunica que els militars estan en contra la república. 

2.Un dia que vaig ser gran una estona: Comencen a haver-hi revoltes i problemes a la ciutat i quan els pares marxen de casa, en Tòfol desobeeix i surt a posar-se al dia del que passa fora.

3. Una premonició que esgarrifa: Han arribat nous alumnes immigrants de altres comunitats autònomes si en Tian s'hi fa amic dels nou-vinguts, cosa que no agrada massa a en Tòfol.

4. La Carbonet: En Tòfol coneix a la Maria fumant a un bar amb els seus amics més grans. S'enamora a primera vista.

5. Els homes no ploren: En Tòfol ha somiat que es trobava a una platja amb la carbonet i es besaven. Com si haver-se despertat fore poc, el pare arriba amb la noticia de que ha d'anar al front a lluitar contra els franquistes.

6. Un petó: Reben una carta del seu pare. En Tòfol i els seus amics van a un hort a robar i al fugir es torça el turmell i s'amaga a un arbust on es troba a la Carbonet, al acompanyar-la a casa ella li dona un petó a la galta en mostra d'agraïment.

7. El dia MN: En Tòfol no para de criticar a en Pau degut a que l'enveja. A més a més rep la noticia de que la Carbonet marxa de Sabadell.

8. Quadres, pomes i cireres: És el aniversari dels bessons i la mare els regala un quadre, en Tian regala un poema a en Tòfol i ell va a robar cireres per en Tian.

9. Un plat ple de nous: En Sebastià un amic del pare ve a casa a comunicar que el pare segueix viu i han de marxar a França a l'exili. 

10. Un poema perquè no t'oblidés mai: Al marxar en cotxe queden penjats en mig de la carretera y han de caminar durant dies fins arribar a l'Empordà al mas dels avis. Passen uns dies allà esperant a que en Tian es millori, però aquest moment no arriba i decideixen marxar i deixar-lo amb els avis, al moment de acomiadar-se en Tian li regala un poema a en Tòfol.

11. El meu primer mort: En Sebastià, la mare i en Tòfol segueixen fent camí fins arribar a la frontera i coneixen a en Paco, que ha perdut a la seva dona i ha de enterrar al seu fill pel camí.

12. "Allez, allez":  Finalment després de passar-les canutes durant dies sencers caminant morts de fred, arriben a una platja on soldats senegalesos no fan més que cridar "Allez, allez!".

13. La mansió: Aquets dies els van emprar en construir La mansió; una ironia degut a que es tracta d'una tenda feta amb canyes i mantes. La mare li diu a en Tòfol que està embarassada però quan tot son males noticies apareix la Salut.

14. Una puntada de peu: La salut es com una alenada d'aire fresc per la mare, degut a que li dona conversa i té una amiga amb qui realment s’entén. En Tòfol coneix a en Jordi i en Jofre, dos nois de la seva edat.

15. Enterrat de vida: La mare està preocupada perquè cada cop hi ha menys menjar i pateix per la seva filla. En Sebastià intenta fugir de el camp però l'enxampen i el fan passar la nit sencera despullat a un sot.

16. Tòfol, Tòfol, Tòfol...: Després d'aquell dia no va ser mai més el Sebastià que era abans. Els republicans perden la guerra l'1 d'abril del 1939 i en Tòfol es desanima perquè comença a creure que el pare es mort però se n'adona de la millor realitat que li podria haver succeït mai, la Maria estava a Argelers.

17. Recompte: 15 dies després de perdre la guerra en Sebastià va morir. Era l'aniversari del Jofre i van fer un pastís de sorra. La Carbonet explica la seva història i en Jordi li acaricia per donar-li consol, mentre en Tòfol es moria de ganes de poder ser en Jordi.

18. Una traïció: Arriba una carta que diu que en Tian ja es troba una miqueta millor i això omple d'alegria a la mare. La Salut passa la nit amb el gendarme i en Tòfol es sent profundament traït.

19. Una altra traïció: Finalment arriba la Salut amb la noticia de que havia aconseguit que la mare pogués parir fora del camp de refugiats, a casa d'un metge local. Quan les dones marxen xerra amb en Paco i marxa amb la seva colla, aquets l'esbronquen per arribar tard. Els cosins reben una carta i queden sols la Carbonet i en Tòfol, tot era com ell sempre havia somiat, però de sobte ella li confessa que comença a agradar-li en Jofre.

20. Dos que marxen, una que arriba: En Paco entre roncs, es planteja la idea d'anar a Àfrica nedant. Al sortir de la tenda va a buscar als seus amics, però aquets estaven mes tristos del normal i es que: la carta anunciava que marxarien d'aquella platja aviat.

21. Tres menys: En Tòfol ja ha conegut a la seva germaneta Tina i n'està encantat, es queda embadalit cada cop que la mira. Finalment en Jofre i en Jordi marxen, juntament amb en Paco però aquest ho fa per la seva compte per mitjà del mar, més endavant apareix mort a la vora del mar.

22. Una mica d'esperança: Reben una carta breu enviada per en Cisco, notificant que està viu i aviat els vindrà a buscar i marxaran a Mèxic plegats. Finalment en Tòfol parla amb la Salut sobre el que va succeir amb el gendarme i ella justifica que ho va fer perquè naixés la Tina.

23. Els llibres: Al camp de refugiats arriba un mercat i es gasten el que en Paco ha deixat (joies de la seva dona) i la mare compra un llibre i en Tòfol va preguntar la utilitat dels llibres.

24. La bogeria, la fúria i la ira: En Tòfol li llegeix un poema a la Maria, però ella segueix sense adonar-se'n. Arriba una carta dels avis, on posa que en Tian ha mort on se suposava que es curaria. Per acabar d'omplir el got la Maria està sent violada per un gendarme i allà es on en Tòfol treu tota la ira acumulada i acaba amb la vida d'aquell gendarme amb tan sols un pal de ferro.

25. La vida continua: Per no ser enxampats, van portar el mort fins el fons del mar. En Tòfol fa una llista dels esdeveniments i res pot anar pitjor, però tot i així cada cop es sent millor i tot gracies a la Carbonet, ell aprofita i li diu que la estima.

26. Un món ple de futur: Després d'aquella confessió la Maria el besa molt dolçament. Els dies van passant i la Carbonet i en Tòfol xerren i de tant en tant es fan petons fins que arriba el dia en que el pare els ve a recollir, tot eren abraçades i llàgrimes d'alegria.

27. I després, la llibertat: Després de tantes alegries se n'adona de que ha de deixar a la Maria aquí, ella li va regalar una goma de cabell i ell un poema que el mar s'emportarà per l'eternitat.

28. Una nova vida: En Tòfol no oblida a la Maria. Finalment arriben a Mèxic i refan la seva vida, en Tòfol confirma que es mig animal i no serveix per estudiar, de manera que es fa fuster.

29. Tòfol: En Tòfol ja té 32 anys al any 1957 mentre que la Tina en té 18, i té una beca per estudiar belles arts a Argentina. Des de ben jove tenia uns grans dots artístics i va organitzar una exposició dels seus quadres a l'Argentina quan de cop sent una veu dolça que el nomenava.

30. Mil exposicions seguides: Aquella dolça veu es de la Maria, es tornen a trobar 18 anys després, passen la nit sencera caminant i posant-se al dia i a primera del matí es troben amb els pares d’en Tòfol.

32. La poesia: 20 de novembre del 1975, en Tòfol té 50 anys, Franco ha mort i ho estan veient per la televisió, i sembla que no serà l'unic en morir, la mare està molt feble i es el moment d'acomiadar-se, el mateix dia que l'home que la va exiliar de per vida.

32. Ara que estem junts: En Tòfol recorda tot el que ha viscut en un llibre i li deixa a la tomba a el seu germà Tian, es la unificació de dos germans, el animal acaba escribint un llibre com hauria fet l'artista.

FI